CASTELL DE BURRIAC
|
|
RESTES ROMANES CADIRA DEL BISBE
Camí de la Costa
No gaire lluny del poble i en un sector de fàcil accés hi ha les restes d'un poblat ibèric que degué tenir el seu moment de màxima puixança entre els segles V i III aC i que va ser abandonat cap al segle I aC. Situat a la falda d'un turó, el nucli estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell. Les excavacions iniciades als anys setanta del segle XX van descobrir les restes de diversos habitatges, un carrer empedrat, així com nombroses mostres de ceràmica. |
|
ERMITA SANT MATEU
Cim de la serra de Sant Mateu
Està situada al cim del turó de Sant Mateu, amb accés a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. L'últim tram s'ha de fer a peu. La capella està documentada des de l'any 993. En una visita pastoral de 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec. |
|
|
AJUNTAMENT
Plaça de la Vila, 1 Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda el 1914. Pren com a referència la casa pairal catalana, amb un cos central de planta i dos pisos cobert a dues aigües, i dos cossos laterals de planta i pis coberts amb sengles terrasses. Per la part posterior l'edifici dibuixa una forma de U i té un cos estret adossat al centre. L'acabat combina l'estuc imitant carreus amb el maó vist que perfila les obertures, les impostes i el coronament. |
|
|
CAN CALONS
Carrer Sant Crist Masia probablement del segle XVI que ha anat sofrint diverses modificacions al llarg del temps. Té portal adovellat i, al seu damunt, una finestra gòtica d'arc conopial. El seu element més característic és el coronament emmerletat del cos central amb un matacà defensiu, a mode de torre de defensa. En el matacà i entre aquest i el portal es poden veure les espitlleres. El coronament de la casa és gairebé idèntic al de Can Pardal. |
|
|
CAN CISA
Camí de la Font Sota el santuari de la Cisa hi ha aquesta masia de grans dimensions, formada per diversos cossos que s'han anat afegint al llarg dels segles. A la part més antiga de la façana es conserva el portal adovellat i dues finestres conopials gòtiques. Té incorporada una antiga torre de defensa. |
|
|
CAN COROMINES
Riera de Premia Edifici del final del segle XVIII reformat en època modernista quan va ser convertit en casa senyorial d'estiueig. Conserva el portal adovellat de punt rodó i el característic coronament ondulant. De la reforma en destaquen les pilastres que emmarquen les finestres i el balcó, amb decoració ceràmica sobre la llinda i esgrafiats florals al seu damunt. |
|
|
CAN CREUS
Cami de Can Creus Edifici del 1792 reformat amb posterioritat. Té notables dimensions i es caracteritza pel coronament ondulat típicament barroc de la façana principal, amb portal adovellat, i una galeria d'arcs de mig punt que recorre completament una de les façanes laterals. Les façanes estan decorades amb garlandes esgrafiades. |
|
|
CAN FRANQUESA
Riera de Sant Pere, 135 Casal senyorial del segle XVI situat gairebé al centre del nucli urbà, molt a prop de l'Ajuntament. Consta de dos cossos perpendiculars a l'angle dels quals hi ha una magnífica torre de defensa amb galeria i matacà al pis superior i, a sota, una finestra amb llinda gòtica. L'any 1592 era propietat de Vicenç Franquesa, que fundà un benefici per a l'altar de Santa Maria del Roser. El casal va ser ampliat i reformat durant el segle XVIII. N'és testimoni el rellotge de sol, on hi figura la data de 1787. Actualment és la seu de la Societat Cultural Sant Jaume, fundada el 1906, que centralitza la vida cultural i cívica del municipi. |
|
|
CAN MOLES
Carretera de premia Gran masia senyorial construïda entre els segles XIV i XV i reformada al XVIII. Al costat de la casa, i comunicada amb ella, hi ha una torre de planta quadrada, amb matacans i finestres gòtiques de tipus conopial. La casa conserva el portal adovellat sobre el qual hi ha una finestra coronella gòtica. Al seu costat es pot veure una altra finestra gòtica, en aquest cas amb un doble arc conopial que ha perdut el mainell. El coronament ondulat de la façana és un clar testimoni de la reforma del segle XVIII, a la qual pertany també la porxada de sis arcs i el safareig, també porxat . La casa compta amb una capella on hi ha un retaule gòtic. Va pertànyer a la família Botey i posteriorment als Moles. A la llinda de la finestra principal hi ha inscrit el nom de Pere Moles i la data de 1753. |
|
CAN WERBOOM
|
|
|
CAN XARRIER
Carrer de l'Església Masia situada entre l'Ajuntament i l'església, construïda probablement durant el segle XVII, que ha estat molt modificada ja en època moderna En fotografies antigues es pot veure que tenia tres finestres rectangulars, emmarcades amb pedra, de les quals només es conserva la central, sota el matacà. Aquest estava flanquejat també per dues finestres del mateix tipus, convertides ara en dues obertures de mig punt. El cos adherit a la façana, amb terrat a nivell de primer pis, és també un afegit modern. El coronament emmerletat amb el matacà central és gairebé idèntic al de la veïna masia de can Calons. |
|
|
ERMITA SANT MATEU
Cim de la serra de Sant Mateu Està situada al cim del turó de Sant Mateu, amb accés a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. L'últim tram s'ha de fer a peu. La capella està documentada des de l'any 993. En una visita pastoral de 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec. |
|
|
ESGLESIA PARROQUIAL SANT PERE
Carrer de la Pujada de l'Església La primera notícia de la parròquia de Sant Pere de "Primiliano" és del segle X. De la primitiva església romànica no n'ha pervingut cap vestigi ja que, al seu damunt, es va bastir l'actual temple, l'any 1588. És un edifici d'estil tardogòtic, que consta d'una única nau, amb capelles laterals, absis poligonal i campanar de torre, de planta quadrada. Va resultar molt malmès l'any 1936 i restaurat després de la guerra, però es va perdre del tot el magnífic retaule major, del segle XV. |
|
|
MAS RIERA
Muntanya de Sant Mateu Gran masia del segle XVI ampliada i modificada durant el segle XVIII. D'aquella època és la façana, amb un coronament ondulat molt comú en època barroca. Es va conservar el portal, adovellat, de punt rodó. Als inicis del segle XX s'hi va afegir un cos lateral, la planta superior del qual forma una galeria oberta amb arcs de mig punt. |
|
|
SANTUERI MARE DE DEU DE LA CISA
Carretera de la Cisa La primera referència del santuari és del segle XIV i va ser construït sobre una restes romanes. Al llarg de la història ha sofert molts trasbalsos. Va ser refet el 1545 i incendiat durant la guerra de Successió per les tropes de Felip V (1713). Al mateix segle XVIII va ser reconstruït en estil barroc, amb la típica façana de coronament corbat. La porta és rectangular, motllurada, i al seu damunt ha ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Els esgrafiats són del 1925. L'edifici va tornar a resultar molt malmès el 1936 i restaurat posteriorment. Cal destacar la petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, restaurada després de 1936. |
|